dilluns, 24 d’octubre del 2016

Timbre novembre (2016)

Entre classe i classe escoltarem el fragment inicial de l’Arabesque núm. 1 de C. Debussy (1862-1918).
Debussy va ser el compositor francès iniciador i màxim representant de l'anomenat Impressionisme musical. Les seues innovacions harmòniques van obrir el camí a les noves tendències musicals del segle XX. 
En general, l'arabesque pot definir-se com una peça musical que juga amb la influència orientalitzant dins de la Música Selecta. Encara que això és relatiu, perquè en realitat té més a veure amb el que en la mentalitat occidental es considerava "àrab", en lloc de amb allò autènticament àrab en l’aspecte musical, amb el què no tenia molta connexió. Aquesta peça de Debussy és probablement el més conegut d'aquests arabesques
Escolteu la peça completa seguint la partitura:
 Podeu comentar-ho a Twitter amb el hashtag #timbreIESCC

dimarts, 31 de maig del 2016

Trimbres juny (2016)

Durant els primers dies del mes de juny sonaran els fragments que hem anant escoltant mensualment aquest curs. La darrera setmana escoltarem una melodia que ha acaparat nombroses peticions per a la seua reposició. Aquest és el calendari musical:
  • Dimecres 1:  Carnaval dels animals de C. Saint-Saëns (setembre)
  • Dijous 2: El Moldava de B. Smetana (octubre)
  • Divendres 3: Va tacito e nascosto de Giulio Cesare in Egitto de G.F. Händel (novembre)
  • Dilluns 6: Marxa Radetzky de J. Strauss (desembre)
  • Dimarts 7:  Marche pour la cérémonie des Turcs de J.B. Lully  (gener)
  • Dimecres 8: Simfonia n. 5 en do menor op. 67 de Ludwig van Beethoven  (febrer)
  • Dijous 9: Concert per a Clarinet i orquestra  en La Major K. 622 de Wolfgang Amadeus Mozart (març)
  • Divendres 10: Concert per a 2 trompetes i baix continu RV 537 d'Antoni Vivaldi  (abril)
  • Dilluns 13 a divendres 17: Yo estudié en la pública de Yadam (curs 2012-13)

divendres, 29 d’abril del 2016

Timbre (maig 2016)

Al mes de maig escoltarem entre classe i classe un fragment de la Simfonia n. 9 en re menor op. 125 de Ludwig van Beethoven (1770-1827).
La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.
El 7 de maig de 1824, deu anys després de la Vuitena Simfonia, Beethoven dóna a conèixer al món la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentació va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Kärntnertortheater), ple de celebritats, aristòcrates, noblesa i sang real. Ningú no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'última aparició pública del geni alemany, com efectivament així va ser: en els tres anys següents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort.
Beethoven pujà a la tarima d'esquena al públic, i no es girà ni quan acabà el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclatà en aplaudiments, i una solista va alçar el braç del mestre i el va ajudar a girar-se perquè veiera, entre llàgrimes, com tot el públic posat en peu l'homenatjava entusiasmat.
Podeu escoltar el 4t moviment complet de la  9a Simfonia  ací:

diumenge, 3 d’abril del 2016

Timbre abril (2016)

Al mes d'abril escoltarem entre classe i classe el fragment inicial del 3r moviment del Concert per a 2 trompetes i baix continu RV 537 d'Antoni Vivaldi (1678-1741).
És ben sabut que Vivaldi va composar música per a tots els instruments populars existents en la seua època, demostrant sempre gran seguretat i coneixement en la tècnica de cadascun d'ells.
Inspirat per un instrument que l'imaginari col·lectiu associava a la idea de la guerra i el triomf, Vivaldi empra un tipus d'escriptura que posa molta cura als detalls i és particularment brillant.
 Podeu escoltar aquest concert complet ací:

dissabte, 5 de març del 2016

Treballs sobre el Teatre Musical

Aquesta avaluació, l'alumnat de 4t d'ESO ha realitzat uns treballs cooperatius sobre el Teatre Musical. L'assistència a la representació del musical Sister Act  s'emmarcada dintre d'aquesta activitat.
A continuació podeu veure una part d'aquests treballs:

Grease


La Bella y la Bestia


El Rey León


Els Miserables

diumenge, 28 de febrer del 2016

#TOSCAenFrases

#TOSCAenFrases és una activitat que l'alumnat de 3r d'ESO de l'IES Clara Campoamor i de l'IES La Vereda de La Pobla de Vallbona estan fent conjuntament mitjançant Twitter.
Després de cada visionat d'un fragment de l'òpera Tosca (Puccini), l'alumnat que vol participar, publica una frase de l'òpera que li sembla destacable. 
Abans de veure l'òpera hem vist l'espectacular programa de This is opera dedicat a Tosca. Podeu veure'l ací: http://rtve.es/v/3114334
Vegeu ací els tuits de l'activitat:

També podeu ací veure una versió de Tosca amb Rainsa Kabaivanska i Plácido Domingo:

Timbre març (2016)

Al mes de març escoltarem entre classe i classe el fragment inicial del Rondó del Concert per a Clarinet i orquestra  en La Major K. 622 de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791).
Mozart el va compondre entre el 28 de setembre i el 7 d'octubre de 1791, i el va dedicar a l'atenció d'Anton Stadler, un clarinetista virtuós que Mozart apreciava molt i que era membre de la mateixa lògia maçònica.
Segons una carta que Mozart, unes vuit setmanes abans de la seua mort, va escriure a la seua dona, se sap que el Rondó va ser acabat el 7 d'octubre de 1791. Mozart va precisar que l'havia escrit per a un clarinet especial amb un registre més greu que Stadler havia inventat uns tres anys abans amb la col·laboració de Theodore Lotz. Aquest instrument, no és com el clarinet baix actual, ja que tenia les característiques del clarinet de l'època amb un registre més greu similar al del corno di basseto.
Mozart havia escrit el seu concert tenint en compte les particularitats d'aquest instrument: per això té un registre que arriba fins al do greu mentre que el clarinet en si bemoll habitual té en un mi la nota més greu.
Podeu escoltar el moviment complet ací: 

diumenge, 31 de gener del 2016

Timbre febrer (2016)

Al mes de gener escoltarem entre classe i classe el fragment inicial de la Simfonia n. 5 en do menor op. 67 de Ludwig van Beethoven (1770-1827).

La Cinquena Simfonia es va gestar en un dels períodes més productius de Beethoven. Entre 1804 i 1808, a més de embarcar-se en la composició d'aquesta simfonia, també va produir la Quarta, la Sisena i el Concert per a piano nº 4, entre d'altres. El conegudíssim "motiu del destí" (ta-ta-ta-chan), ja havia obsessionat a Beethoven en altres composicions; però després de la "Cinquena", aquest ja no tornarà a succeir-se, potser perquè amb aquesta simfonia, Beethoven explota aquest motiu fins a fronteres inimaginables i mai abans concebudes musicalment. L'obra està escrita per a orquestra clàssica amb l'afegit del trombó, el contrafagot i el flautí al finale.
Motiu del destí
Motiu del destí
Existeixen moltes teories sobre aquest motiu rítmic conegut com "el destí trucant a la porta". Uns diuen que era el so que feien els cobradors en trucar a la porta per cobrar tots els deutes del compositor, altres que és la inspiració del cant d'un ocell però, qui veritablement va alimentar el mite poètic d'aquest ritme va ser Félix Schindler, biògraf de Beethoven qui va posar el nom a aquest motiu en boca del compositor. Aquesta declaració del compositor no és compartida per molts musicòlegs i historiadors que afirmen que Schindler va adornar alguns dels fets i converses amb Beethoven per donar-li una visió més romàntica. En qualsevol cas, aquest motiu rítmic és universal, un dels més coneguts en el món i que va guanyar molta més popularitat durant la II Guerra Mundial quan en les retransmissions de la BBC britànica, van introduir un "opening" amb aquest tema en els seus butlletins informatius . A això hem d'afegir que en els missatges en codi morse, tan utilitzades durant el conflicte, la V de victòria utilitzada pels Aliats es representava "..._" i sonava com el famós motiu.
Podeu escoltar aquesta simfonia completa ací:

dilluns, 18 de gener del 2016

Vals Dodecafònic

L'alumnat de 3r d'ESO heu de composar un Vals Dodecafònic per a la primera setmana de febrer.
Ací teniu l'explicació de l'exercici:
El format de lliurament ha de ser digital, és a dir, heu d'emprar un editor de partitures per escriure el vals i enviar-me'l al correu electrònic.
Recordeu que teniu dues opcions a l'hora de crear la partitura:
  1.  Musescore (recomanat): editor de partitures gratuït per a instal·lar al vostre ordinador (Linux, MAC o Windows). Ja està instal·lat als ordinadors de l'institut. Quan acabeu el vals l'heu de guardar en format Musescore (extensió .mscz) i enviar-me eixe arxiu.
  2. Noteflight: editor de partitures online. No cal instal·lar res a l'ordinador. L'opció gratuïta vos servirà. Quan acabeu el vals feu clic a la pestanya Sharing, marqueu la casella Tothom per fer pública la vostra partitura i copieu l'enllaç que apareix en fer clic sobre la icona de compartir que hi ha més avall. Després m'envieu eixe enllaç al correu.
Recomanació final: no ho deixeu per a l'últim dia.

dimecres, 6 de gener del 2016

Timbre gener (2016)

Al mes de gener escoltarem entre classe i classe un fragment de la Marche pour la cérémonie des Turcs de J.B. Lully (1632-1687)
Aquesta solemne i imponent marxa la va composar Lully per a l'obra de teatre Le Bourgeois Gentilhomme de Molière en l'any 1670.
En aquesta part presenta al protagonista de l'obra - el senyor Jordain - com un gentilhome ric però ignorant i desesperat per pujar en l'escalafó social, a qui un criat del pretendent de la seva filla, fent-se passar per un missatger de un suposat Gran Sobirà Turc, el convida a presenciar el seu propi nomenament com Mamamouchi (una gran distinció inventada pel criat).
Allà li presentarien posteriorment a un príncep turc, el qual es casaria amb a la seua única filla.
En realitat tot aquest muntatge és degut al fet que el burgès no accedia al matrimoni de la seua filla Lucile amb el seu estimat de sempre - Cleónte - per no ser aquest, noble; i amb aquesta farsa, la seua filla aconsegueix finalment casar-se amb el seu nuvi.
Aquesta comèdia-ballet composada en prosa i dividida en 5 actes, va ser representada al Castell de Chambord per a l'entreteniment del rei el 14 d'octubre de 1670 i presentada al públic a París per primera vegada al Teatre del Palau Reial el 23 de novembre de 1760, per la troupe del Rei.
La cerimònia dels turcs està destinada a fer de Monsieur Jordain un Mamamouchi (paraula inventada per Molière, que designa un fals títol de noblesa turc), aquesta escena és el nucli de Le Bourgeois Gentilhomme. L'orquestra utilitza gairebé tots els instruments existents en l'època, excepte les trompetes i timbals, reservats a les festes.
La tonalitat de sol menor, els ritmes puntejats similars a les obertures de les òperes de Lully i els grans acords (per a aquesta època) van contribuir a generar un canvi deliberat fet pels autors.
Podeu escoltar-la completa ací:

Timbre març (2020)

Al mes de març escoltarem dos fragments de l' Ouverture en Do de Marianne von Martines (1744-1812).  Marianne von Martines fou una...