Al mes de març escoltarem dos fragments de l'Ouverture en Do de Marianne von Martines (1744-1812).
Marianne von Martines fou una compositora, pianista i cantant austríaca, de família espanyola exiliada a Nàpols després de la Guerra de Successió. El seu pare era majordom del nunci apostòlic a la Cort Imperial de Viena.
La seua tutela educativa, com la dels seus germans, va anar a càrrec de Metastasio, que projectà els seus coneixements musicals en ells, especialment en Marianna. Ben aviat va aconseguir que fera classes de clavecí amb Haydn.
Gràcies a Metastasio, Marianna també disposava d’uns coneixements generals molt superiors als estàndards que solien assolir les dones en aquell temps. Parlava italià i alemany com a llengües mare, però segons consta en una carta autobiogràfica dirigida al pare Martini, també dominava el francés, i segons el musicòleg Charles Burney, present a Viena a l’època, també podia parlar anglés.
La música de Martines va ser reconeguda i premiada en l’àmbit europeu. El 1773 fou nomenada membre honorària de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, i fou la primera dona a rebre aquest honor.
Marianne no va poder obtenir mai un càrrec important a la cort, ja que la seua condició de dona ho feia impensable.
