diumenge, 31 de gener del 2016

Timbre febrer (2016)

Al mes de gener escoltarem entre classe i classe el fragment inicial de la Simfonia n. 5 en do menor op. 67 de Ludwig van Beethoven (1770-1827).

La Cinquena Simfonia es va gestar en un dels períodes més productius de Beethoven. Entre 1804 i 1808, a més de embarcar-se en la composició d'aquesta simfonia, també va produir la Quarta, la Sisena i el Concert per a piano nº 4, entre d'altres. El conegudíssim "motiu del destí" (ta-ta-ta-chan), ja havia obsessionat a Beethoven en altres composicions; però després de la "Cinquena", aquest ja no tornarà a succeir-se, potser perquè amb aquesta simfonia, Beethoven explota aquest motiu fins a fronteres inimaginables i mai abans concebudes musicalment. L'obra està escrita per a orquestra clàssica amb l'afegit del trombó, el contrafagot i el flautí al finale.
Motiu del destí
Motiu del destí
Existeixen moltes teories sobre aquest motiu rítmic conegut com "el destí trucant a la porta". Uns diuen que era el so que feien els cobradors en trucar a la porta per cobrar tots els deutes del compositor, altres que és la inspiració del cant d'un ocell però, qui veritablement va alimentar el mite poètic d'aquest ritme va ser Félix Schindler, biògraf de Beethoven qui va posar el nom a aquest motiu en boca del compositor. Aquesta declaració del compositor no és compartida per molts musicòlegs i historiadors que afirmen que Schindler va adornar alguns dels fets i converses amb Beethoven per donar-li una visió més romàntica. En qualsevol cas, aquest motiu rítmic és universal, un dels més coneguts en el món i que va guanyar molta més popularitat durant la II Guerra Mundial quan en les retransmissions de la BBC britànica, van introduir un "opening" amb aquest tema en els seus butlletins informatius . A això hem d'afegir que en els missatges en codi morse, tan utilitzades durant el conflicte, la V de victòria utilitzada pels Aliats es representava "..._" i sonava com el famós motiu.
Podeu escoltar aquesta simfonia completa ací:

dilluns, 18 de gener del 2016

Vals Dodecafònic

L'alumnat de 3r d'ESO heu de composar un Vals Dodecafònic per a la primera setmana de febrer.
Ací teniu l'explicació de l'exercici:
El format de lliurament ha de ser digital, és a dir, heu d'emprar un editor de partitures per escriure el vals i enviar-me'l al correu electrònic.
Recordeu que teniu dues opcions a l'hora de crear la partitura:
  1.  Musescore (recomanat): editor de partitures gratuït per a instal·lar al vostre ordinador (Linux, MAC o Windows). Ja està instal·lat als ordinadors de l'institut. Quan acabeu el vals l'heu de guardar en format Musescore (extensió .mscz) i enviar-me eixe arxiu.
  2. Noteflight: editor de partitures online. No cal instal·lar res a l'ordinador. L'opció gratuïta vos servirà. Quan acabeu el vals feu clic a la pestanya Sharing, marqueu la casella Tothom per fer pública la vostra partitura i copieu l'enllaç que apareix en fer clic sobre la icona de compartir que hi ha més avall. Després m'envieu eixe enllaç al correu.
Recomanació final: no ho deixeu per a l'últim dia.

dimecres, 6 de gener del 2016

Timbre gener (2016)

Al mes de gener escoltarem entre classe i classe un fragment de la Marche pour la cérémonie des Turcs de J.B. Lully (1632-1687)
Aquesta solemne i imponent marxa la va composar Lully per a l'obra de teatre Le Bourgeois Gentilhomme de Molière en l'any 1670.
En aquesta part presenta al protagonista de l'obra - el senyor Jordain - com un gentilhome ric però ignorant i desesperat per pujar en l'escalafó social, a qui un criat del pretendent de la seva filla, fent-se passar per un missatger de un suposat Gran Sobirà Turc, el convida a presenciar el seu propi nomenament com Mamamouchi (una gran distinció inventada pel criat).
Allà li presentarien posteriorment a un príncep turc, el qual es casaria amb a la seua única filla.
En realitat tot aquest muntatge és degut al fet que el burgès no accedia al matrimoni de la seua filla Lucile amb el seu estimat de sempre - Cleónte - per no ser aquest, noble; i amb aquesta farsa, la seua filla aconsegueix finalment casar-se amb el seu nuvi.
Aquesta comèdia-ballet composada en prosa i dividida en 5 actes, va ser representada al Castell de Chambord per a l'entreteniment del rei el 14 d'octubre de 1670 i presentada al públic a París per primera vegada al Teatre del Palau Reial el 23 de novembre de 1760, per la troupe del Rei.
La cerimònia dels turcs està destinada a fer de Monsieur Jordain un Mamamouchi (paraula inventada per Molière, que designa un fals títol de noblesa turc), aquesta escena és el nucli de Le Bourgeois Gentilhomme. L'orquestra utilitza gairebé tots els instruments existents en l'època, excepte les trompetes i timbals, reservats a les festes.
La tonalitat de sol menor, els ritmes puntejats similars a les obertures de les òperes de Lully i els grans acords (per a aquesta època) van contribuir a generar un canvi deliberat fet pels autors.
Podeu escoltar-la completa ací:

Timbre març (2020)

Al mes de març escoltarem dos fragments de l' Ouverture en Do de Marianne von Martines (1744-1812).  Marianne von Martines fou una...