Departament de Música de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs
@musicaiescc

Timbre (maig 2016)

Al mes de maig escoltarem entre classe i classe un fragment de la Simfonia n. 9 en re menor op. 125 de Ludwig van Beethoven (1770-1827).
La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.
El 7 de maig de 1824, deu anys després de la Vuitena Simfonia, Beethoven dóna a conèixer al món la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentació va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Kärntnertortheater), ple de celebritats, aristòcrates, noblesa i sang real. Ningú no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'última aparició pública del geni alemany, com efectivament així va ser: en els tres anys següents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort.
Beethoven pujà a la tarima d'esquena al públic, i no es girà ni quan acabà el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclatà en aplaudiments, i una solista va alçar el braç del mestre i el va ajudar a girar-se perquè veiera, entre llàgrimes, com tot el públic posat en peu l'homenatjava entusiasmat.
Podeu escoltar el 4t moviment complet de la  9a Simfonia  ací:

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger.