Dalt, al fons

Departament de Música de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs
@musicaiescc

Timbre octubre (2018)



Al mes d'octubre escoltarem aleatòriament:
  • Pini di Roma: I pini di Villa Borghese 
  • Feste romane: L’ottobrata
del compositor Ottorino Respighi (Bolonya, 9 de juliol de 1879 - Roma, 18 d'abril de 1936), compositor, musicòleg i violinista italià. Conegut fonamentalment pel conjunt de tres poemes simfònics anomenat com la Trilogia Romana (Pini di Roma, Fontane di Roma i Feste romane) i les suites d'Àries i Danses Antigues.

L’ottobrata romana eren les festes d’octubre que tancaven la collita. Van ser organitzades amb l'únic propòsit d’esbarjo i evasió, tant per a la noblesa com per al poble.






Villa Borghese és un gran parc enjardinat d'estil anglès naturalista situat a Roma. És la seu de la famosa Galeria Borghese.






Timbre juny (2018)

Acabem el curs amb la mateixa música amb la qual vàrem començar: banda sonora de la campanya En defensa de la Pública de YADAM. (Més informació: yoestudieenlapublica.org)
Es tracta d’una música que, a manera de ritornello, ens ha acompanyat en diverses ocasions des de 2012. També és una de les músiques que més peticions de reposició acumula. Diuen els neurobiòlegs que, en general, ens agrada la música perquè ens recorda alguna cosa i ens ajuda a tornar a viure una emoció específica. Encara que un sol so no té cap valor de recompensa en si mateix, quan està combinat amb altres, el cervell pot identificar-lo com una cosa plaent des d'un punt de vista cognitiu. Esperem poder continuar creant vivències joioses dintre del gran concert vital.
Podeu escoltar/descarregar la cançó completa ací.

Timbre maig (2018)



Al mes de maig escoltarem dos fragments del ballet de Txaikovski El trencanous:
  • Dansa dels mirlitons
  • Vals de les flors
El trencanous és un ballet, estrenat el 18 de desembre de 1892, que explica un conte de Nadal.
Tot va començar una nit freda d'hivern quan la família Siberhaus obria els regals de nadal. A la Clara, la filla menuda i protagonista d'aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se'n reien. "És una joguina lletja i vella", deien. I li’l van trencar. Per sort, la Clara tenia un oncle enginyós, que li’l va deixar com nou. Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni. A partir d’ací comença una gran aventura. 
Podeu veure el ballet ací:

Timbre abril (2018)

Al mes d'abril escoltarem dos fragments del Boléro de Maurice Ravel (1875-1937). 
Boléro és un ballet per a orquestra en do major compost per Maurice Ravel l'any 1928. La seua melodia obsessiva i la riquesa orquestral l'han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i més difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d'estupor i fascinació, el Boléro de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrir l'amplitud de la seua originalitat i les intencions de l'autor.

Comentaris sobre l'obra:
  • «Es tracta d'una dansa amb un moviment molt moderat i constantment uniforme, tant pel que fa a la melodia com a l'harmonia i el ritme, aquest darrer marcat sense interrupció per la caixa. L'únic element de diversitat hi és aportat pel crescendo orquestral» (Maurice Ravel, Esquisse autobiographique, 1928)
     
  • «L'home corrent es dóna la satisfacció de xiular els primers compassos del Boléro, però pocs músics professionals són capaços de reproduir de memòria, sense una falta de solfeig, la frase sencera, amaga esmunyedisses i sàvies coqueteries.» (Émile Vuillermoz citat a : Colette et al, Maurice Ravel par quelques-uns de ses familiers, 1939)
     
  • «La meua obra mestra? El Boléro, A veure! Malauradament, és buida de música.» (M. Ravel)
Escolteu-lo sencer ací:

Timbre Març (2018)

Al mes de març escoltarem aleatòriament els fragments inicials d'aquestes peces per a piano de Clara Wieck (1819-1896):
  • Toccatina
  • Polonaise
  • Marsch
La major part de les obres de Clara Wieck daten d'abans que complira divuit anys.
De manera excepcional per la seua època, Clara es va enfrontar al seu pare arribant als tribunals. Era menor d'edat i necessitava l'aprovació paterna per poder-se casar amb Robert Schumann, així que, com no la va obtenir, va deixar que la justícia intervinguera en el problema, fallant a favor dels joves.
No era estrany que una dona fóra concertista, però que componguera no era molt normal. Arran del seu matrimoni amb Schumann, hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir vuit fills, continuà component música de cambra i lied, i alhora impartí alguna classe. Va acompanyar el seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seua fama - i la de Robert Schumann - fora de les fronteres d'Alemanya. 

Podeu escoltar les peces d'aquest mes a la Playlist: Timbre IESCC

Timbre febrer (2018)

Al mes de febrer escoltarem aleatòriament fragments dels tercers moviments dels quatre concerts per a violí:
  • Concert núm. 1 en mi major, Op. 8, RV 269, "La primavera"
  • Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, “L'estate"
  • Concert núm. 3 en fa major, Op. 8, RV 293, “L'autunno"
  • Concert núm. 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, “L'inverno"
Podreu escoltar :
  • Contrastos dinàmics (primavera i tardor): després d’una frase piano vindrà una altra forte.
  • Stilo concitato (estiu i hivern): una manera d'escriure música al Barroc, desenvolupada per Claudio Monteverdi que compta amb efectes com ara la realització de moviments de notes ràpids i trinats dilatats com a símbol d'agitació bèl·lica o airosa.
  • Clavicèmbal: instrument de corda polsada amb teclat. És un instrument de volum i dinàmica uniformes, la pressió dels dits no varia el volum. Va caure en l’oblit amb l’arribada del pianoforte. 

Timbre gener (2018)

Al mes de gener escoltarem aleatòriament 5 Fugues de J.S. Bach (1685-1750):
  • Fuga I en Do Major, BWV 846
  • Fuga II en Do menor, BWV 847
  • Fuga III en Do# Major, BWV 848
  • Fuga IX en Mi Major, BWV 854
  • Xicoteta fuga en Sol menor, BWV 578 
La fuga és una forma instrumental polifònica contrapuntística en la qual hi ha un tema principal, anomenat subjecte, i uns temes secundaris (que poden sonar simultàniament amb el subjecte), anomenats contrasubjectes. El subjecte (i sovint els contrasubjectes) s'exposen per part de totes les veus en l'exposició. Després d'un episodi, sol venir el desenvolupament, on el compositor pot utilitzar una sèrie de tècniques contrapuntístiques per enriquir la fuga, així com modulacions. Abans del final de la fuga, es sol trobar un stretto, on el tema inicial és repetit per les veus de manera que abans que una veu acabe d'exposar-lo, la següent ja ha començat. Sovint, la fuga s'acaba amb un pedal de tònica i/o dominant. L'última vegada que s'exposa el subjecte sol ser en la tonalitat inicial. 
Per aprendre més coses sobre les fugues ací teniu a Jaime Altozano (Youtuber)  explicant una de les fugues que escoltarem (la Xicoteta):

Amb la tecnologia de Blogger.